Llibreteres des de 1925
Alibri Llibreria
(antiga Llibreria Herder)
No està recollida en cap llibre de viatges, però precisament el viatge de milers de llibres s’ha aturat alguna vegada a les prestatgeries d’Alibri. Tampoc està recollida en cap biografia, però segur que la vida d’algun lector es va veure sacsejada definitivament amb la lectura d’un títol comprat a Alibri. La llibreria sempre és anònima per al llibre i una estació ocasional per al lector, però durant 100 anys Alibri, i qui diu Alibri diu HERDER, ha significat aquella part discreta però essencial de la literatura: les mans d’un llibreter lliurant un llibre.
El novembre de 1925, mentre a Barcelona Antonio Schaedel, il·lustre alumne de l’Institut Herder de Friburg, obria per primera vegada les persianes d’un local al carrer Balmes, a Estocolm, George Bernard Shaw era guardonat amb el premi Nobel de Literatura. L’aliança entre Herder, Barcelona i els llibres acabava de néixer.
"...El novembre de 1925, mentre a Barcelona Antonio Schaedel, il·lustre alumne de l'Institut Herder de Friburg,..."

Aquesta ciutat va ser escollida per inaugurar la seva llibreria a Espanya, perquè van entendre que era la més cosmopolita i europea del país, amb una gran inquietud i dinàmica espiritual. Quelcom idoni per a les primeres propostes literàries de la llibreria, amb llibres de caràcter religiós, ensenyament, així com nombroses obres en llatí.
La llibreria va haver de créixer durant aquells primers anys en un context internacional marcat per la crisi econòmica del 29. Les importacions de llibres eren molt complexes i no va ser fins ben entrats els anys 30, quan s’incorpora a la llibreria Antonio Valtl, que amb Leo Fetscher, tots dos també procedents de Friburg, van concebre un pla de reorganització, obrint-se a les universitats, escoles, noves editorials de narrativa nacionals i estrangeres, revistes, obres científiques i literatura infantil. D’aquesta manera, van aconseguir que el 1935, la llibreria Herder ja fos considerada un referent sòlid en el teixit cultural de la ciutat.
Durant la Guerra Civil, Leo Fetscher es va mantenir al capdavant de la llibreria, fins que va haver de tornar a Alemanya, ja que la llibreria va ser col·lectivitzada pel bàndol republicà i rebatejada com a "La Internacional". Mesos abans, els llibreters de Herder havien aconseguit amagar en un pis de la ciutat els llibres més valuosos, però poc abans d’acabar la guerra, aquell lloc clandestí va ser descobert i tot el seu contingut es va destruir en molins de paper.
Ja en dictadura, Leo Fetscher va tornar a la llibreria i, després d’avaluar l’estat ruïnós dels seus comptes després de la guerra, des de Herder van decidir la liquidació total del negoci. Però la convicció de Leo Fetscher i Antonio Valt de continuar amb la seva vocació de llibreters els va portar a plantejar la compra de la llibreria, que es va signar la primavera del 1940. Una altra llibreria Herder sorgia de les cendres.


Però no tardaria a aparèixer un nou problema. Després de la fi de la Segona Guerra Mundial el 1945, el negoci es va bloquejar i la llibreria va ser posada a subhasta pública el 1948. Novament, Valtl i Fetscher van haver d’afrontar un repte i presentar-se com a postors preferents, acció amb la qual van aconseguir recuperar la llibreria.
El desarrollo y expansión de la Editorial Herder de Barcelona, fundada por el propio Antonio Valtl, sirvió para conformar la estructura básica de lo que sería una modernizada Librería Herder, que bien entrados los años 50 ya se consolidaba como un espacio imprescindible para el libro científico-universitario internacional. No en vano, en 1941 fue distinguida con el título de “Librería Universitaria” como reconocimiento a la calidad de su fondo editorial al servicio de l mundo de la cultura y la docencia.
Un nou canvi va arribar el 1971, quan després de 23 anys al capdavant de la llibreria, Leo Fetscher va passar el relleu a Herman Nahm, que venia de dirigir l’Editorial Herder de Buenos Aires. Es va produir una profunda remodelació de les instal·lacions, ampliant l’espai d’exposició i venda. Aquesta transformació va culminar el 1987, quan es va incorporar un nou local adjacent a la llibreria, on es va instal·lar el departament d’idiomes, que es convertiria en una de les àrees més emblemàtiques de la llibreria.
A finals dels anys 80 es van incorporar a la gestió diària nous sistemes informàtics, com un programa de gestió propi i la pàgina web. Als anys 90, quan el sistema informàtic va esdevenir fonamental per al bon funcionament de l’empresa, es va fundar Alibri Informàtica, empresa encarregada del desenvolupament i manteniment de les eines, dels recursos informàtics i de les comunicacions de la llibreria.
"...Un nou canvi va arribar el 1971, quan després de 23 anys al capdavant de la llibreria, Leo Fetscher va passar el relleu a Herman Nahm..."

El febrer de 1999 es va crear un nou departament encarregat de catalogar les compres d’universitats catalanes i altres institucions; servei que va néixer com a solució a la creixent demanda i estava dirigit a les seves biblioteques.
Però el més rellevant de 1999 va ser que la llibreria va canviar de nom. Des de l’1 de març d’aquell any va passar a anomenar-se Alibri Llibreria en lloc de Llibreria Herder. Aquesta renovació també va portar una nova direcció, encapçalada per Alejandro López i Javier Neira. Van ser anys en què la llibreria es va adaptar definitivament a les noves exigències digitals del comerç i la gestió.
El vincle amb la Barcelona acadèmica i intel·lectual es va enfortir: es van establir noves relacions amb universitats i biblioteques, les llibreters i llibreters es van professionalitzar i van esdevenir prescriptors clau amb un coneixement imprescindible d’un panorama editorial cada cop més ampli. A més, els esdeveniments literaris van passar a formar part del dia a dia de la llibreria, i l’agenda setmanal omplia la sala d’actes amb la presència d’autors i autores de gran prestigi.
Tanmateix, una sèrie d’anys en què la llibreria no va aconseguir quadrar els seus números, les seqüeles de la pandèmia de 2020 i la decisió del propietari de la llibreria de passar el testimoni, van portar al fet que l’octubre de 2022, don Andrés Valtl llencés la tovallola i anunciés el tancament definitiu de la llibreria. Alibri, i qui diu Alibri diu Herder, estava destinada a abaixar la persiana 98 anys després d’haver-la obert per primera vegada.


Però totes les grans històries tenen girs inesperats. El novembre de 2022, quan semblava que la d’Alibri arribava a la seva fi, un nou capítol va començar amb l’arribada de Bookish, que, davant el tancament imminent de la llibreria, va decidir apostar pel seu llegat i donar-li una nova vida.
Així va néixer una aliança entre tradició i innovació, entre la solidesa d’un espai amb gairebé un segle d’història i l’impuls fresc i creatiu d’una marca jove. Des de llavors, Alibri és més que una llibreria: s’ha convertit en un punt de trobada per a una comunitat de lectors en constant creixement. Un lloc on l’experiència literària es viu de manera integral, des de la compra d’un llibre fins a trobades amb autors, caixes literàries, comerç en línia i una app. Un ecosistema dissenyat per enriquir cada etapa del viatge lector.
El 2025, Alibri celebra el seu centenari, consolidant un segle de passió pels llibres i per aquells qui els estimen. Un segle d’història que continua escrivint-se.