Una anàlisi de la crisi del coronavirus des d’un punt de vista filosòfic. Un balanç d’aquesta Primera Por Mundial, que ha generat una realitat inversemblant.

Abans del coronavirus, la humanitat ja havia conegut pandèmies més mortíferes. Però no s’havia confinat mai a escala mundial, ni havia produït mai tants discursos obsessius. En aquest breu assaig, el filòsof Bernard-Henri Lévy intenta fer un balanç d’aquesta Primera Por Mundial, que ha generat una realitat més inversemblant que la ficció.

El que interessa a Lévy no és pas el que el virus ha «dit», sinó el que se li ha fet dir; no són pas les «lliçons» que caldria aprendre’n, sinó el deliri interpretatiu en què tothom s’ha volgut erigir en profeta sobre «el món de després».