Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991)

tracta la història d'aquests quatre territoris al llarg dels segles de domini

carolingi. El gran nombre de documents que s'han conservat (prop de 600)

permet reconstruir sobre mapes detallats la demografia (vil·les, vilars i

poblacions més importants) i els principals dominis dels senyors laics i

eclesiàstics. Les vil·les i els vilars són el precedent dels pobles i dels masos

que es consolidaren després de l'any 1000 i que molt sovint han perdurat

fins ara. L'obra inclou cartografia sobre l'economia i la societat, amb vies,

molins, mines i salines.

·Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet formaven part de

l'imperi carolingi, que s'estenia per bona part de l'Europa Occidental. En

aquests comtats de la Catalunya carolíngia podem descobrir una mostra,

ben documentada, d'allò que hauríem trobat en aquest imperi ampli, que

s'estenia fins a Roma, fins a Dinamarca o fins a .ustria.

·En aquest volum s'han localitzat més de 1.000 topònims que ja existien

fa més de mil anys i que permeten reconstruir el poblamentdel territori.

L'anàlisi d'aquests noms de lloc ens mostra la importància que hi té la

toponímia preromana, la creada en època romana o la creada a partir de

noms de persona germànics o àrabs.

·La riquesa de la documentació que ha arribat fins a nosaltres també permet

fer una reconstrucció de com era el paisatge de l'època: la xarxa de les vies

i camins més importants, la distribució dels molins, de les salines i les

mines de ferro o les característiques dels conreus, de les terres d'horta, de

vinya o dels boscs.

·Els documents permeten saber els indrets on tenien drets els comtes, els

vescomtes i els principals senyors laics. Ens permeten de situar els castells

i les torres. De fet, ens il·lustren sobre com es distribuïa el poder poc abans

que s'esdevinguessin els canvis socials que hi hagué vers l'any 1000.

·Alhora, els documents, també ens mostren els límits i la distribució dels

importants dominis que tenien els bisbes -en aquest cas, el bisbe d'Elna-

i els nombrosos monestirs. D'una manera especial, en aquest volum ens

adonem del pes religiós, polític i econòmic que tenien les abadies de Sant

Miquel de Cuixà, Santa