Bruc en flor és un poemari de Florbela Espanca publicat immediatament després de la seua mort. Està considerat el llibre més personal de l'autora. Hi excel·leix mercès a la condensació semàntica, temàtica i estilística del poema i del recull, concebuts com un Tot. El poemari es basteix a partir de la remembrança hedonista i apologètica, profana i carnal, de l'amor. És una hagiografia biogràfica i un balanç de gran veracitat en què el jo poètic evoca els moments viscuts, des de la consciència, inevitable, del guany i de la pèrdua. És una exaltació sense embuts de la vida a través dels sentits, una holística del cos, una sublimació de l'amor fins a les últimes conseqüències. És a Bruc en flor on millor es percep la intensitat poètica i vital de Florbela. S'hi mostra amb tota la nuesa, sincera, única, inconfusible... Molts dels poemes del recull constitueixen veritables fites de la poesia portuguesa contemporània.