L’Ernest té deu anys. Deu anys de buidor, ja que la seva mare va morir el dia que ell va néixer, i el seu pare ha desaparegut. Deu anys d’avorriment. La vida amb la seva àvia, de nom Precieuse, no té cap alicient: escola, dinar, deures, sopar. Ni telèfon, ni televisió. L’única distracció és una misteriosa carta que l’avi de l’Ernest havia enviat des del front durant la guerra, i escrita amb una lletra indesxifrable. L’Ernest és un bon estudiant, solitari i tristot, per no dir mut. Això fins el dia que Victoire de Montardent arriba a la classe i es fixa intensament en ell. Perquè l’Ernest és un noi guapo i d’això ja se n’havien adonat les noies de classe.