Les Cases de Misericòrdia van ser unes institucions molt presents en la quotidianitat de la postguerra, durant la infantesa de Joan Margarit. Tenien la missió d'acollir la gent més necessitada, especialment els orfes... Eren institucions d'una gran duresa, però cal no oblidar que la intempèrie era encara molt més espantosa. Potser la poesia serveix de poc, però molt pitjor seria la vida sense l'empara dels versos. La poesia, conclou Margarit, és com una Casa de Misericòrdia.