Al llarg del període d'entreguerres, l'evolució política, social i econòmica de Catalunya va despertar un especial interès en la diplomàcia estrangera destacada a Barcelona i Madrid. La importància de les inversions de diferents multinacionals en territori català, les complicades relacions entre Catalunya i Espanya i el seu moviment nacionalista suscitarien múltiples informes que les legacions diplomàtiques enviarien als seus respectius Ministeris d'Afers Exteriors. Entre les principals potències interessades en la sort de la Catalunya autònoma (des de 1931) i del seu futur polític, destacaria la Itàlia feixista a través del seu consulat a Barcelona i de la seua ambaixada a Madrid. D'aquesta manera, el present volum analitza diferents aspectes de l'atenció prestada pels diplomàtics italians als diferents escenaris històrics de la Catalunya del període 1930-1943.