Mercè Renom revisa l'evolució de Sabadell des de l'Antic Règim fins al triomf, encara incert, del primer liberalisme. Ens mostra els complexos equilibris interiors de la societat sabadellenca al segle XVIII, les confrontacions i aliances que es formen entorn de problemes que eren centrals per al conjunt de la població. Aquests aspectes es troben en l'origen d'un seguit de conflictes veïnals en què les capes populars han col·laborat amb sectors socialment i econòmicament intermedis en la lluita contra l'abús de poder dels ajuntaments absolutistes i en les accions dirigides a millorar les condicions de vida de la majoria de la gent. Una aliança que s'ha mantingut en les primeres etapes de la implantació del constitucionalisme a la vila, marginant aquells que estaven en vies de formar la burgesia local, perquè els pagesos rics i els fabricants llaners ja havien aconseguit governar la vila en el marc absolutista anterior. Els moviments de protesta urbana del segle XVIII haurien estat així, el ferment de la solidaritat àmplia dels primers constitucionalistes sabadellencs. (del pròleg de Josep Fontana)