Trístia és un indret ignot, les seves històries s’han fos ja en la boira del temps i tots els noms de la seva gent, dels bons i dels dolents, i les paraules de la seva llengua mil·lenària s’han aprimat encara més. Tanmateix, enfilant una sèrie de records, com si fos una passejada entre les ruïnes, emergeix amb força un relat que permet descobrir a les generacions futures l’ànima d’aquella ciutat.