Sens dubte Carl Ratner és una de les veus més prominents, productives i crítiques en el camp de la psicologia cultural. La seva èmfasi se situa en l'organització política de la cultura com a mecanisme explicatiu fonamental per al funcionament psicològic, explorant les implicacions científiques i polítiques d'una particular aproximació anomenada "Psicologia Macrocultural" que té les seves arrels en la psicologia vygotskiana i l'enfocament de Bronfenbrenner. La gran varietat i riquesa de textos que s'inclou en aquest llibre reflecteix la seva posició, així com la seva trajectòria intel·lectual.

Des de l'anàlisi a la psicologia vygotksiana, que l'autor utilitza com a base teòrica per fonamentar la seva psicologia macrocultural, la relació entre biologia, psicologia i cultura, les emocions, la seva proposta metodològica ( de naturalesa qualitativa ), l'anàlisi i crítica a la psicologia transcultural i cultural o la secció final que inclou aspectes polítics així com de millora social. Un dels mèrits de la Psicologia Macrocultural és la manera com s'articula les qüestions macrosocials amb els factors i funcionament psicològic, el que la converteix en una perspectiva rellevant per entendre i tractar problemàtiques socials presents en l'actualitat com la crisi econòmica de principis del segle XXI.