La fe és només una adhesió emocional o és també una opció racional?

La fe és només una adhesió emocional o és també una opció racional? Això és el que Ramon Llull es demana en la "Disputatio fidei et intellectus". En un brillant diàleg literari, l’autor mallorquí posa en escena dues figures al·legòriques: la Fe, sempre cautelosa i circumspecta, i el seu germà l’Enteniment, molt més adelerat i agosarat. Tots dos, amb arguments i contraarguments, debaten si els articles bàsics de la fe cristiana, és a saber, la Trinitat, l’encarnació, la creació a partir del no-res i la resurrecció dels cossos són demostrables per raons innegables (rationes necessariae). La resposta de Llull és afirmativa: la raó, entesa com a principi dinàmic, pot arribar a un coneixement estructural de la fe, que fins i tot abasta els seus misteris més pregons. La introducció situa en el seu context medieval el concepte no reduccionista que Llull té de la relació entre la fe i la raó, alhora que valora críticament el seu abast sistemàtic.

Introducció, traducció i notes a cura de Josep Batalla i Alexander Fidora. Edició bilingüe.