L'activitat del contraban esdevé l'eix principal d'aquest llibre, concretament el tràfic de mercaderies i d'animals, però també es descriu el trànsit de persones -figitius, refugiats i guerrillers antifranquistes.

Del bell antuvi, hom ha atribuït als contrabandistes un caire èpic més que merecut. El costum de caminar al marge de la llei els ensenyava a transitar per viaranys i rutes molt més recòndites. El risc dels camins isolats, de la neu, de la nit, dels aspres cingles i de la topada amb els carrabiners coneria una fortitud i un valor insuperables. Ningú com ells coneixia tan bé la serralada pirinenca, ningú s'endinsà tant en la pregonesa d'aquestes muntanyes com ho feren ells, amb el permanenc risc penjant sobre llurs caps, empesos per un brutal instint de supervivència. Visqueren pensant que no existien les divisions frontereres, sinó més aviat creien que aquestes muntanyes on habitaven eren un espai comú de convivència.