El llibre és una nova aportació als estudis sobre la Guerra se Successió de Catalunya des de l'observatori privilegiat (en part per la seva situació fronterera) i poc estudiat, la Seu d'Urgell, i una fortalesa, Castellciutat, que tingué un paper rellevant en la història militar de Catalunya.

Castellciutat, governaa pel mític general Moragues, controlava una àreaextensa dels Pirineus, des dels Pallars fins a la Cerdanya, enfront de les escomeses franceses de l'altre banda de la frontera. A partir del 1712, exercí un paper ben destacat sobretot quan començà la retirada dels exèrcits alaitas del principat, moment a partir del qual la resistència catalana gravità, a grans trets, en el trípode defensiu de les places de Castellciutat-Cardona-Barcelona. La caiguda de Castellciutat, el setembre de 1713, a mans borbòniques esdevingé el primer acte del drama final de la derrota político-militar de Catalunya.