Fins ara ens hem centrat en conceptes, èpoques o territoris, tots ells susceptibles de ser retratats i analitzats històricament. Si més no, en la tria del personatge hem picat ben alt: Jesucrist encapçala tots els rànquings de coneixement, rellevància i influència en àmbits que depassen la religió. Un algoritme dissenyat per dos experts en càlcul computacional, Steven Skiena i Charles Ward, va determinar que Jesucrist és la figura més rellevant de la Història, per davant de Napoleó i Mahoma. En la seva curta vida, Jesús va ser només un agitador condemnat a mort en una província de la perifèria de l?Imperi romà. Però tres segles després, els seus seguidors es comptaven per milions, i entre ells ja hi havia l?emperador Constantí el Gran. Sobre les ruïnes dels temples pagans, el cristianisme va esdevenir una civilització i també una estructura de poder que, malgrat el seu esperit original, va servir de coartada per a la guerra, la repressió i la intolerància.

Aquest és un número especial, i no només perquè tanqui la col·lecció de 2023. Així ho explica Toni Soler a l’editorial:

“És la primera vegada en més de cinc anys que el tema central d’El Món d’Ahir és un individu, un nom propi. Fins ara ens hem centrat en conceptes, èpoques o territoris, tots ells susceptibles de ser retratats i analitzats històricament. Si més no, en la tria del personatge hem picat ben alt: Jesucrist encapçala tots els rànquings de coneixement, rellevància i influència en àmbits que depassen la religió. Un algoritme dissenyat per dos experts en càlcul computacional, Steven Skiena i Charles Ward, va determinar que Jesucrist és la figura més rellevant de la Història, per davant de Napoleó i Mahoma.

És molt difícil saber qui va ser Jesús, però no hi ha dubte que la seva figura va tenir un impacte decisiu que finalment va esdevenir mundial. Dos mil·lennis després, la creu és el logotip més exitós de la Història, i Jesucrist, malgrat la falta de reflexos del Vaticà, s’ha convertit també en una icona —més aviat laica— de la cultura pop. No està gens malament, tractant-se del fill d’un humil fuster de Natzaret.”

En aquest número hem comptat amb articles d’Empar Moliner, Lluís Busquets i Grabulosa, Emmanuel Carrère, Estela Ocampo, Jose Mansilla, Natza(ret) Farré, Roger Grasas, Francesc Peirón, Pablo Iglesias, Lluís Sallés Diego, Armand Puig i Tàrrech, Àlex Gutiérrez, José Saramago, Antoni Batista, Antonio Baños, Ariadna Trillas, Toni Soler, Joan Fontcuberta, Hunter Dukes i Carme Montaner. A més a més, trobareu il·lustracions i fotografies de Jonas Bendiksen, Dina Compadre, Juan Cris, Joan Fontcuberta, Andrés Galeano, Roger Grasas, Pere Llobera, Andrea Maresch, Claude Mellan, Andrei Mironov i Montserrat Ribes.