Un nou fantasma recorre el món. És el fantasma del neoconservadorisme. Totes les forces de la vella Europa s'han unit en santa aliança per lluitar contra aquest fantasma.» Després d'aquest inici irònic, i defugint aproximacions simplistes i posicionaments ideològics reduccionistes, l'autor d'aquest magnífic i estimulant assaig analitza l'atzarós recorregut intel·lectual dels neoconservadors americans o «neocons», des de Trotski a Allan Bloom passant per Leo Strauss i Carl Schmitt. Els neoconservadors no han aparegut arran de l'elecció de George W. Bush o de la segona guerra del Golf, sinó que tenen els seus orígens en els cercles trotskistes novaiorquesos dels anys trenta. El que avui anomenem «neoconservadorisme» és, doncs, un moviment polític de perfils difosos, format per generacions diferents -lligades entre si per la figura de R. Reagan- que van viure experiències polítiques molt diverses, des de l'antiestalinisme i el New Deal, fins a la caiguda del mur de Berlín i l'11-S. Els «neocons» estan units al voltant d'un credo fonamentat en aspectes com ara la necessària sintonia entre objectius morals i interessos fonamentals de la nació; la recuperació de les virtuts tradicionals i dels valors morals; l'apropiació política del «born-again»; la seva fèrria oposició al multiculturalisme; la desconfiança cap a les institucionals internacionals; un exercici de l'hegemonia nord-americana que recorda el concepte gramscià i una confiança cega en la superioritat moral dels Estats Units. En definitiva, aquest text -mereixedor del Premi IDEES d'Assaig Breu 2005- és un assaig brillant, ben documentat, desapassionat però apassionant que ens ofereix algunes pistes imprescindibles per entendre un dels corrents polítics i intel·lectuais més influent i controvertit del nostre temps.