Susanna Rafart no només rellegeix la seva obra, sinó que,en recollir-la i seleccionar-la, la reescriu i li dona una novadirecció. En fi, que haurem de tractar-lo com un llibre nou, iper reblar el clau n'haurem de copsar l'organització ideològica.Per això ens tocarà entrar dins els temes i motius quecaracteritzen tres lustres d'intensa producció poètica: desdel fundacional Pou de glaç fins a la recuperació i adaptacióde la mètrica quantitativa a La mà interior (2011) i En elteu nom (2015); des de la «poesia d'hivern» (com la va qualificarManuel Forcano) que envaeix les pàgines de Retrat enblanc (2004) fins a l'esclat encegador de La llum constant(2012); des de les proses poètiques de Baies (2005), passantpel ritme monocord dels versos de L'ocell a la cendra(2010) per arribar a la construcció del gran poema unitari ihistòric ?i alhora reescriptura d'un altre poema, de MariaÀngels Anglada? que és En la profunda onada (2011).Del pròleg de Francesco Ardolino.