Leonora Carrington (Lancashire, Anglaterra, 1917 – Ciutat de Mèxic, 2011), pintora surrealista, va voler transgredir tota imposició, com ara la imposició de ser una pintora surrealista. Va rebre una rígida educació eduardiana que la preparava per ser una dama de l’alta societat anglesa, destí contra el qual es va rebel·lar. La bohèmia surrealista de París li va obrir un espai d’alliberament tant creatiu com personal. Probablement per això va ser declarada boja i internada en un psiquiàtric a l’Espanya franquista, a la qual va anar a parar fugint de la invasió nazi.

Va sobreviure al cardiozol i als abusos narrats al seu llibre Down Below i finalment va aconseguir arribar a Mèxic, on establiria la seva residència. La vida de Carrington es va caracteritzar per seguir el seu instint de subversió de les convencions socials. Per fer el contrari del que s’esperava d’ella, tant en el rol de dona com en el d’artista: en ambdós casos sempre va cercar la desobjectivació.

Una jove pacta amb una hiena que aquesta la substitueixi a la seva festa de presentació en societat, a la quan no vol acudir; un dona del bosc fa l’amor amb un senglar sota una muntanya de gats. Una noia s’escapoleix de les golfes on la té tancada la seva germana, àvida de sang; un talp fa carnitas mexicanes amb el cos d’un noi. 23 relats que habiten el mateix univers que la seva obra pictòrica i que són el creuament perfecte entre ens els onírics escenaris del surrealisme, els llòbrecs paratges de la novel·la gòtica i les bucòliques i sornegueres rondalles celtes. En elles trobareu esoterisme, criatures híbrides, aparicions, jocs perversos…i tot narrat amb un humor irreverent i acidíssim.