En ple segle XVIII la família francesa Lapayesse fundà la fàbrica tèxtil més important del País Valencià a Vinalesa, gràcies a la força motriu de l?aigua de la séquia de Montcada. Aquesta fàbrica de la ruta de la seda va ser venuda a l?irlandès Thomas Trenor, que va passar de fabricar seda a espart i jute. Primer amb el vapor i després amb l?electricitat. A mitjan segle XIX, el català Miquel Nolla es casà amb Joana Sagrera, que pertanyia a una rica família establerta a València. En tindre descendència, Nolla va tancar l?esposa en un manicomi i es quedà amb les propietats de Meliana, on construí una fàbrica de mosaics que s?exportaven per Europa. Completant el triangle industrial, a Foios, una família de jueus alemanys, els Bacharach, inauguren una fàbrica de sacs de jute l?any 1926, destinats a l?exportació de productes agrícoles. L?arribada dels aventurers va bastir una teranyina industrial a la comarca. Tanmateix, el procés d?industrialització va comportar l?aparició d?un sindicalisme obrer, especialment arran de les reformes republicanes dels anys trenta del segle XX. Ací, els subalterns trobaren un context idoni per reprendre una lluita de classes ?o de dominació? que provenia dels anys de la Restauració. Els privilegis de les elits trontollaren com mai, però es resistiren de manera hostil als canvis legals. Als carrers, la crispació va anar in crescendo: irregularitats en els comicis, tensions anticlericals, vagues, acomiadaments, detencions o accions armades foren el més usual. Una escalada bel·ligerant que augmentà després del colp d?estat del 1936, quan es crearen una multiplicitat de «micropoders» que pugnaren pel control de la rereguarda. Tot plegat, la lluita de classes va finalitzar en 1939, amb la derrota i el càstig dels qui s?havien enfrontat a les classes dominants.