Els últims dies dels nostres pares, la seva primera novel·la, Joël Dicker ens descobreix la desconeguda història del SOE, una unitat dels serveis secrets britànics creada l’any 1940 que entrenava joves de diferents països europeus per enviar-los després a organitzar les xarxes de la resistència i a realitzar accions de sabotatge i d’espionatge des de l’altra banda de les línies enemigues. Després de ser reclutats a través de la resistència francesa i de superar un duríssim període d’entrenament per diferents punts d’Anglaterra, nou joves francesos s’infiltren a la França ocupada i aprenen a conviure amb la por, l’enyorança i la mort en una novel•la que parla també de l’amistat, la força del «nosaltres» i el vincle sagrat amb els pares. Amb un rigorós treball de documentació, Dicker és dels primers d’abordar la història d’una organització que durant molts anys va ser un secret i que va contribuir a les importants operacions que van posar fi a la Segona Guerra Mundial. Aquesta primera novel·la de joventut de Joël Dicker va guanyar el Premi d’Escriptors Ginebrins del 2010, dos anys abans que el supervendes La veritat sobre el cas Harry Quebert, traduït a trenta-tres idiomes, el convertís en un fenomen literari global.

Joël Dicker va néixer a Suïssa el 1985. Amb dinou anys es va donar a conèixer amb el relat El tigre, un thriller en petit format. La seva primera novel·la, Els últims dies dels nostres pares, està basada en la història desconeguda d'una unitat d'intel·ligència britànica encarregada d'entrenar la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i va resultar guanyadora el 2010 del Premi dels Escriptors Ginebrins. La seva segona novel·la, La veritat sobre el cas Harry Quebert, descrita com una barreja de Larsson, Nabókov i Philip Roth, va rebre el favor del públic i de la crítica més exigent, va ser guardonada amb el premi Sant Clement, el premi Goncourt des Lycéens, el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa i el premi Lire a la millor novel·la en llengua francesa, i ha estat traduïda a més de trenta idiomes. Van seguir al seu èxit El Llibre dels Baltimore i La desaparició de Stephanie Mailer, que el van confirmar com una de les veus més prometedores del panorama literari internacional.