Aquesta és una obra imprescindible per introduir-se en el pensament geogràfic de David Harvey, en la relació entre capitalisme i desenvolupament desigual i els aspectes geogràfics de la present crisi sistèmica de l ordre hegemònic que governa el món des de fa dos segles. Fruit d anys d investigació, pensament i reflexió sobre les característiques històriques i contemporànies de l acció del capital, aquest llibre no es limita a un àmbit estrictament econòmic o geogràfic, sinó que també comprèn els aspectes ideològics d aquests processos. Harvey analitza la construcció del que convencionalment hem conegut com a neoliberalisme, i el presenta com quelcom que no funciona per inèrcia, sinó com un sistema de restauració del poder de classe davant de les seves successives crisis de creixement i la necessitat de nous processos d extracció i acumulació de recursos per continuar rodant. Amb el concepte de desenvolupament geogràfic desigual com a marc analític, el llibre aborda les crisis socials que provoquen les mesures polítiques del programa neoliberal, i considera «la devaluació» com un mecanisme de despossessió dirigit a propiciar cicles d acumulació del capital i que intervé sobre diferents capes interconnectades de la realitat. Aquests aspectes ideològics i pràctics/polítics els travessa una qüestió crucial: l espai com un terme clau per comprendre el que l autor anomena la lògica del capital, que es pot observar a les ciutats i els seus processos de remodelació o en els cicles de deslocalització o relocalització; les solucions espacials amb les quals el capital respon per enfrontar-se a la seva creixent situació d insuficiència.