«Escric sobre esperança i llibertat, sense pocions màgiques ni mapes del tresor, però amb el cap alt, la mirada llarga, el verb serè i la mà estesa, amb pas decidit cap a la República.   »La presó és com un castell: infranquejable i impenetrable. Els murs i els filats aïllen la persona presa del món que l’envolta i, tard o d’hora, milers de sensacions es fonen en la penombra. Qui és dins perd mirades, racons, gustos i abraçades i sobretot pateix per si qui és fora l’oblida. »Aquest és un llibre sobre la nostra captivitat, amb reflexions i propostes, molts dubtes, i també algunes certeses. Amb mirades calidoscòpiques a realitats concretes i suggeriments precisos a necessitats complexes. Amb raons i arguments sobre la nostra democràcia, sobirania i independència; amb records per l’1 d’octubre, alguns silencis incomprensibles i el dolor compartit. Sense retrets, amb convicció. Perquè la presó dura un temps, però la dignitat i l’orgull són per sempre. I nosaltres en sortirem.»