La poeta Rosa Font transforma la vivència d'una mort pròxima en experiència poètica universal

"La solemne i esqueixada elegia que Rosa Font dedica a la seva mare en cada càntic de recança trasbalsa el lector. I ho fa perquè l’autora escriu des del dolor i de l’enyorament, amb una parla encara desolada, però no pas tremolosa, perquè ha establert aquella mínima distància que permet transformar l’experiència commocionant d’una mort familiar en experiència poètica universal".

(Del pròleg de Quim Español).

Biografía del autorRosa Font Massot, nascuda a Sant Pere Pescador i llicenciada en Filologia Catalana, és autora del següents reculls de poemes: Tres notes i el silenci (Ed. 62, 1989), Quadern d’Erinna de Telos (Columna, 1989), Com ombres vives (Columna, 1996), Aigua llunyana (Premi Vila de Martorell, Viena, 2001), La llum primera (Premi de Poesia Festa d’Elx, 3i4, 2005),  Des de l’arrel (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, 2008, Proa, 2009), Un lloc a l’ombra (premi Carles Riba, 2010, Proa, 2011), Em dic la veu (Llibres del Segle, 2017) i Celobert (Premi Senyoriu d’Ausiàs March, 3i4, 2019)  També ha publicat les novel·les Envia’ns un àngel (Alfaguara-Grup Promotor, 1999), L’ànima del freixe (Barcanova, 2003) i La dona sense ulls (Premi de novel·la Llorenç Villalonga, Onada, 2014), amb traducció al castellà.