El dramaturg britànic Harold Pinter és el nou premi Nobel de Literatura. Amb aquest guardó es reconeix a qui, segons l'Acadèmia sueca, ha estat capaç de descobrir-nos "el precipici en les situacions quotidianes i l'opressió dels espais tancats", així com el seu compromís personal i polític. Pinter compta amb una llarga trajectòria com a dramaturg amb la qual ha estat capaç de fer que l'acció dramàtica es concentri en allò essencial. És el teatre que s'inicia amb L'habitació (1957). Aquest Pinter essencial ofereix un recull de les peces més celebrades de l'autor, des de l'esmentada Habitació, passant per Una mena d'Alaska o Estació de França fins a les més reconegudes com L'amant. Aquest recull mostra, alhora, la riquesa i actualitat dels escenaris catalans, un dels pocs teatres que ha representat les seves obres, L'última copa, El muntaplats o Veus familiars, amb gran èxit de públic i crítica. I és que Pinter ha estat un dels grans revolucionaris del teatre del segle XX.