La sèrie "Deu Manaments" vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d'avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

«Les coses s'erosionen, els amics es moren, el desig s'acaba.» El filòsof Jordi Graupera parteix d'aquesta experiència del caos i la destrucció primigenis per explicar com la ment humana busca patrons permanents i previsibles. Aquesta procés de comprensió i control de la realitat hauria donat lloc a diverses formes d'expressió religioses. Així doncs, el politeisme i el monoteisme recollirien vivències elementals de l'ànima humana: el primer, la diversitat pròpia de la vida dels sentits; el segon, el desig d'unitat propi de la ment.

Graupera ens exposa l'origen històric del monoteisme: què va desterrar, què va imposar, què va perdre pel camí. I, narrant els obstacles d'aquest amor que apunta cap a la transcendència per situar-se «sobre totes les coses», ens explica per què la seva victòria no pot ser mai definitiva.

Jordi Graupera és doctor en filosofia per la New School for Social Research de Nova York. Ha treballat de professor i investigador de pensament polític, antropologia i relacions internacionals a diverses universitats nord-americanes, com ara la Universitat de Nova York i la Universitat de Princeton. Actualment és professor de filosofia i relacions internacionals a la Universitat Ramon Llull. Ha escrit a la majoria de mitjans del Principat i en alguns d'internacionals, com el New Yorker. Ha publicat "La supèrbia" (Fragmenta, 2020) i "La perplexitat" (Destino, 2023). És casat i té tres fills.