La Carola Milà, nascuda en començar el segle XX, no lluita únicament per la igualtat, sinó, sobretot, per assolir l’equilibri entre la seguretat econòmica i la llibertat sense l’ajut dels homes. La Carola ha viscut intensament, unes vegades com a espectadora del teatre de la vida i unes altres com a actriu. Quan, l’any 1968, retirada a Mallorca, té l’ocasió de posar en escrit els seus records, ho fa amb sinceritat i, a través d’aquest personatge, Maria Aurèlia Capmany presenta magistralment la societat catalana del seu temps.

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991), persona polifacètica i inquieta, va treballar per a la normalització de la cultura catalana en els anys del franquisme i va assumir la defensa de la dona en la societat. Es va donar a conèixer com a novel·lista amb NECESSITEM MORIR (1952). També es va incorporar al món del teatre com a actriu i com a autora (va ser cofundadora de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual). El 1968 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la UN LLOC ENTRE ELS MORTS. L’any 1970 escriu, juntament amb Xavier Romeu, l’obra PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA VIDA I LA MORT DE FRANCESC LAYRET, que va tenir molt bona acollida entre el públic. Fruit del seu compromís polític i de la seva projecció pública, que no va abandonar mai, a mitjan dècada de 1980 va exercir com a regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.