Fills de l’Albatros està dividit en dues parts. La primera, «L’habitació cega», és la història de Djuna, una dona que de jove va marxar a París després de guanyar una beca per a l’escola de ballet. Unint-se a la colorida vida de cafè de Montmartre, fa amics i coneix amants entre els artistes. Tracta íntegrament de la vida anterior de la Djuna, és, essencialment, un estudi dels passos de la Djuna cap a l’edat adulta buscant les raons de la seva manera de ser en la infància i l’adolescència, i presenta els personatges del Michael (el mestre de dansa de la Djuna) i el Paul (un noi joveníssim, ambigu i rebel) i el Donald (l’amant del Michael). Els seus únics amics són còmplices bohemis fora de la burgesia, homes que tendeixen a atreure-la per les seves qualitats menys madures. Així, quan coneix el Paul, un adolescent marcat per una educació estricta i autoritària a qui ella mostra el camí de la llibertat, hi creu trobar una ànima bessona. A la Djuna l’emociona profundament perquè fuig del seu pare, i ella, per raons enterrades en el passat, necessita l’oposició d’una figura paterna per aguditzar el seu propi desig cap aquell jove bell i atrevit.

La segona part, «El cafè», ofereix una descripció del personatge de la Sabina, on alterna les seves reflexions vitals i les relacions d’ella amb la parella formada per la Lilian i el Jay. El relat acaba amb una escena en un cafè de festa final on es troben tots els personatges i celebren la vida entre la frivolitat i la reflexió vital emmirallant-se uns en els altres.

És un llibre pioner que aborda amb eloqüència l’androgínia i l’homosexualitat des d’una perspectiva que poques obres literàries es van atrevir a fer a l’Amèrica dels anys quaranta.

Anaïs Nin, nascuda a Neuilly-sur-Seine el 1903, filla del compositor Joaquim Nin, de ben petita inicià una itinerància vital que la va dur de Barcelona a Cuba, Nova York, París i Mèxic —procés que li provocà un desarrelament geogràfic i lingüístic. A vint anys tornà a París on va fer amistat amb els escriptors Antonin Artaud i Henry Miller. A més d’Otto Rank, amb qui va aprofundir en la psicoanàlisi. Quinze anys després, a causa de la guerra, es veu obligada a tornar als Estats Units on escriu la majoria de les seves obres de ficció entre 1940 i 1960. El 1940 començà a escriure literatura eròtica per encàrrec d’un client anònim i aquestes peces van ser recollides a Delta of Venus i Little Birds. L’ampli reconeixement li arribà amb la publicació dels seus dietaris a la dècada dels seixanta que li donaren fama mundial i la convertiren en una autora reivindicada pel moviment feminista. Mor el 1977 a Los Angeles.