La "Física" d’Aristòtil és, sens dubte, una de les obres més influents de la història del pensament occidental. Al llarg d’aquestes pàgines s’hi estableixen, amb una força persuasiva que costarà molts segles revertir, alguns dels principis que han guiat el desenvolupament de la filosofia. Així, caldrà esperar fins a Giordano Bruno (s. XVI) perquè algú desmenteixi el principi aristotèlic de la finitud de l’univers. Caldrà que Newton (s. XVII) anunciï les seves lleis sobre el moviment i la inèrcia per alterar la concepció de moviment que havia consolidat Aristòtil. I ni tan sols els convincents experiments de Torricelli i Pascal aconseguiran convèncer Descartes, en ple segle XVII, que el buit, a diferència del que afirmava Aristòtil, existeix. Aquests són només alguns dels principis que s’intenten demostrar al llarg d’aquestes pàgines, al costat d’altres igualment famosos com la doctrina de les quatre causes o l’anunci del primer motor immòbil, que representa, de fet, la culminació de l’obra i posa les bases per al desenvolupament del posterior llibre de la "Metafísica".

Era urgent que els lectors de filosofia en català poguéssim disposar d’aquesta obra magna en la nostra llengua, com disposem, ja, de la majoria d’obres del gran pensador grec. La traducció de la "Física" que ens ofereix Joan Ferrer Gràcia, degudament introduïda i anotada, no amaga cap de les dificultats de lectura que ofereix aquesta obra fonamental i ens convida a afegir-nos a la llarga cadena de lectors que, a través dels segles, han trobat estímuls fecunds en aquestes pàgines indispensables