Francisco Giner de los Ríos i la Institución Libre de Enseñanza van representar un motor de canvi pedagògic sense precedents a l’Estat espanyol. Considerat un dels intel·lectuals més importants del segle XIX, Giner va tenir una presència constant a Catalunya, que va deixar empremta en el moviment de renovació educativa i cultural de les primeres dècades del segle XX, i sobretot en els estudis de pedagogia de la Universitat de Barcelona. Els autors d’aquesta obra aprofundeixen en aspectes il·luminadors com ara el ressò de les public schools britàniques en l’ambient institucionista i el seu esperit col·legial, tutorial i esportiu; el nomadisme pedagògic i el culte a la natura que inspiraven les excursions per la serra de Guadarrama; l’estètica panteista i romàntica de Giner, i les seves relacions amb Machado i Gaziel; els ponts de diàleg entre Catalunya i Madrid, i, en especial, la influència educativa i editorial al Principat, estroncada pel franquisme, que va clausurar la Institución i va empresonar els mestres que s’hhi havia format