La ciutat antiga va desaparèixer lentament entre els segles V i VII, donant pas a noves realitats urbanes que originaran la ciutat «medieval». La comprensió del fet urbà en l'Edat Mitjana passa necessàriament per l'anàlisi minuciosa de les percepcions que tenien del mateix els seus contemporanis, però sense renunciar a la construcció teòrica del seu objecte valent-se dels conceptes actuals de les ciències socials. Des d'aquesta doble perspectiva, s'aborda el nou model d'urbanisme dels segles VIII-IX, la florida de les ciutats en l'època de l'expansió europea (segles XI-XIV) i la formació de les comunitats urbanes com a societats polítiques relacionades amb els estats naixents (segles XII-XV). Al mateix temps, s'estudia la vida a la ciutat a partir de les seves estructures econòmiques, dels espais urbans i les formes de sociabilitat.