La "Ilíada" és un poema de sostinguda grandesa i ple d'una eterna i crua veritat humana. Homer ens atansa a un món ple de violència i de passions primàries, sense matisos, en què el motor de l'acció no és tant Aquil·les com la seva ira.

En el darrer any de la guerra contra Troia, Aquil·les, irat contra Agamèmmon que li ha pres la captiva Briseida, es retira del combat. La seva absència ocasiona desastres terribles i provoca la desfeta de les forces aquees. Només una segona i més terrible còlera, causada per la mort del seu amic Pàtrocle, empenyerà Aquil·les de nou a la batalla.

Un poema, traduït ara per primera vegada en prosa, d'una sostinguda grandesa i també ple d'una eterna veritat humana, dins una atmosfera de poderosa fantasia.

Les informacions sobre la biografia d'Homer (Quios, VIII aC?) són tardanes, diverses i d'autenticitat incerta. L'únic que es pot dir amb seguretat és que era un joni vinculat a Esmirna i Quios. A més de la Ilíada i l'Odissea, se li atribueixen altres obres menors, com els trenta-tres Himnes menors dedicats a diverses divinitats, el Margites i la Batracomiomàquia o Lluita de les granotes amb les rates.