La poesia de Zanné, d’una gran qualitat literària, és una síntesi personal de la rica efervescència dels corrents estètics finiseculars, amb especial presencia del parnassianisme. Com altres autors modernistes, Zanné va intentar viure de l’escriptura i del periodisme, però no va trobar l’acollida que buscava: va emigrar a l’Argentina i va quedar pràcticament oblidat a Catalunya, víctima d’un greuge històric que aquesta edició intenta reparar.

L’edició és a cura de Martí Duran, que també és l’autor de l’estudi introductori. El poeta Abraham Mohino és l’autor del pròleg.