Masó i la resta d'arquitectes noucentistes van rebre nombrosos encàrrecs per a la construcció d'habitatges unifamiliars a moltes viles i ciutats de Catalunya, tant residències urbanes com xalets i torres d'estiueig. L'exposició presenta una selecció de divuit cases per mostrar fins a quin punt el substrat polític i cultural que va donar forma al moviment noucentista també va crear una determinada arquitectura i decoració d'interiors domèstics al servei de la nova burgesia catalana. Durant les dues dècades d'apogeu del Noucentisme, l'arquitectura de cases unifamiliars també va ser una manifestació de l'impuls de modernització que propugnava aquest ideari, per tal d'acostar Catalunya a les tendències de renovació arquitectònica que s'estaven produint arreu d'Europa.

Sense renunciar a l'ornamentació d'esgrafiats, relleus i escultures, els noucentistes van proposar una tipologia de casa amb predomini de línies netes i composicions simètriques, fet que també els permetia distingir-se del que consideraven l'enfarfegament del Modernisme. La voluntat de crear una arquitectura nacional els va portar a introduir-hi, d'una banda, elements de l'arquitectura tradicional propis de les masies, com ara les galeries i les pèrgoles, i de l'altra, referències a estils que volien reivindicar com a símbols d'identitat, com ara l'arquitectura grecollatina. D'aquí prové, per exemple, la destacada presència d'arcs de mig punt i columnes clàssiques a la majoria de cases.

Els arquitectes noucentistes també es van preocupar per l'entorn de la casa, tant dels jardins com de l'urbanisme, i van planejar ciutats jardí arreu de Catalunya, com ara s'Agaró i Terramar. Al mateix temps, també van defensar un determinat tipus d'interiors domèstics, en els quals destaquen el mobiliari i els objectes de producció artesanal. En conjunt, la casa noucentista volia expressar els seus ideals de modernitat, mediterraneïtat i civilitat.