El Tribunal de Contrafaccions, una mena de Tribunal Constitucional, únic a l’Europadel seu temps, va funcionar, amb radical bilateralitat entre el rei i la terra, entre octubrede 1702 i juny de 1713, i va tractar almenys dinou casos.Una de les seves sentències va inhabilitar un governador que havia sancionat elpresumpte furtador d’uns melons sense cap judici previ; dues altres van fer alliberarpersones detingudes indegudament més enllà del temps que les lleis permetien; unadarrera, l’any 1713, va treure dos homes comuns d’una galera on els havia condemnat aremar un jutge militar, incompetent sobre els civils. Altres casos van tenir màximatranscendència política i van suposar autèntics conflictes de sobirania amb lamonarquia, que va rebre un missatge clar: a Catalunya no podia governar de formaautoritària, sinó que havia de subjectar-se a les lleis pactades en Corts al llarg de segles.El Tribunal de Contrafaccions va constituir el cim de la cultura pactista de Catalunya, laculminació de l’estructura política i jurídica que els catalans van defensaraferrissadament durant la Guerra de Successió i que el Decret de Nova Planta de FelipV va triturar l’any 1716.