Conversa d'alta coctelera amb el rerafons de la gran comèdia barcelonina i els paroxismes de la Història, com un combat contra el pas del temps i el desencís, La gran rutina és una crítica acarnissada i a la vegada elegant de les coses com són ara mateix.

Al petit poble de Viluma, amagat en una vall del tarragonès, cada cap de setmana coincideixen una sèrie de personalitats barcelonines amb les seves famílies: l'editor Daniel Marquet, amb la seva jove núvia Júlia i la pena d'haver perdut el seu fill d'una sobredosis; el pintor Ventura Dols, atenallat pel càncer; el financer Marcel Petrus; i el polític convergent Amadeu Prat, pare d'una nissaga femenina. Les possibles activitats fraudulentes d'un dels membres del clan, i la seva immediata desaparició són el punt de partida d'una trama reflexiva sobre el dolor i la felicitat, l'art i la redempció, sobre l'amor i l'egoisme. Aleshores, la comunitat de Viluma pretén reconstruir el passat sense saber com entendre el present però, tot i així, la pietat i el deure encara són possibles.

Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949) ha publicat assaigs, reculls de contes, poesia, narracions i novelles. Va debutar amb el diari Bosc endins (1982). Entre les seves obres cal destacar les novelles Complot (1986), Somni Delta (1987) i Primera fuga (1987); els reculls de narracions Dones que fumen (1983) i Maniobres privades (1999), l' assaig L'home de l' abric (1998) -Premi Josep Pla 1997-, i les seleccions d'articles aplegats en els volums Vicis dels temps (1999) i Una literatura particular (1999). Entre els últims títols publicats destaquen l' assaig Por un futuro imperfecto (2004) i el llibre de poemes Molta més ardor (2004).