Baptiste Liger, Lire – «Una experiència lectora fascinant i terriblement poderosa.» José Carlos Sorribas, El Periódico – «Mouawad mai es queda curt. Les seves obres són més grans que la vida; per ambició, complexitat, escriptura enlluernadora, èpica i aura poètica.» Imma Fernández, El Periódico – «Un impressionant fresc del desarrelament i la memòria.» Javier Vallejo, El País – «Mouawad reinventa la tragèdia. Recordin aquest nom. Qualsevol elogi li quedaria com una llàntia o com un parrac.» Marcos Ordóñez, Babelia / El País – «Paraules majors, intenses sacsejades emocionals i estètiques. Una obra que busca i crea bellesa.» Mª José Ragué, El Mundo – «Una tragèdia lírica i poderosíssima sense concessions.» Joaquim Armengol, El Punt Avui – «Dura, intensa, exigent, ambiciosa.» Jordi Balló, La Vanguardia – «Una de les experiències més vibrants que he sentit mai davant un text dramàtic contemporani.» Joan-Anton Benach, La Vanguardia – «Un exorcisme i alhora una denúncia de les atrocitats de la guerra.» Ramon Oliver, Què fem? – «Una obra mestra. Una brutal, colpidora i commovedora tragèdia contemporània.» Andreu Gomila, Time Out Barcelona – «El gran descobriment del públic barceloní dels últims anys és, sens dubte, Wajdi Moua­wad.» Ànima (Canal 33) – «Aquest dramaturg aconsegueix parir textos que ja han assolit la categoria de clàssics.» Oriol Broggi – «Jo com a director m’he trobat amb autors molt bons, davant meu, llegint-los: amb Sòfocles, amb Shakes­peare i amb Mouawad. M’ha semblat millor Mouawad que Txèkhov.» The Globe and Mail – «Inoblidable. Pot ser que sigui la millor obra teatral que s’ha produït en aquest mileni.»

Identitat, exili, desarrelament, memòria, recerca dels orígens, responsabilitat i violència marquen amb ferro roent l’obra de Mouawad. La sang de les promeses ens parla de l’instant en què ens adonem que aquell sentiment sobre el qual ens hem construït és una mentida. I ens demana què som, quant d’horror som capaços de patir i infligir, i si hi ha esperança malgrat el dolor. La sang de les promeses ens condueix a una catarsi a partir del mite i dels drames del nostre temps.