Jaume Guillamet ens descriu la peripècia vibrant dels diaris polítics en els anys centrals del segle XIX i examina el període comprès entre 1833 i 1874, moment decisiu per a l'arrencada del periodisme, que va ser instrument i alhora producte de l'assentament del règim liberal. Valora l'efecte de les successives legislacions d'impremta, en un procés accidentat i tardà en relació als principals països europeus. Analitza l'aparició i l'existència dels periòdics, el desplegament de les seves funcions informativa i política, la formació del mercat de premsa, així com la figura professional i política del periodista. Es tracta del sorgiment d'un sistema de premsa propi de Catalunya en el conjunt espanyol fins a 1874, moment en què la llibertat d'impremta havia assolit la màxima plenitud, amb la culminació del periodisme polític i del seu pluralisme i l'inici de l'ús continuat de la llengua catalana. Gràcies a aquest llibre, el periodisme assoleix el lloc que li correspon en la història del segle XIX.