Aquesta obra estudia una part de la història de l'exili i dels esforços que el règim franquista va desplegar per controlar-ne les activitats fora de les seves fronteres, exactament a França entre els anys 1943 i 1951. El principal protagonista n'és l'exili comunista i la seva persecució com a col·lectiu resistent i actiu, emmarcat dins el nou clima mundial de guerra freda. A partir de documentació dels serveis policíacs francesos i espanyois i de papers ministerials són analitzats fets i períodes de l'exili republicà a França a fi d'exemplificar els múltiples i variats interessos que molts col·lectius europeus tenien per mantenir el dictador espanyol en el poder, i es ressegueix l'organització comunista a França, la seva acció guerrillera i antifranquista i la persecució de què fou objecte en el que fou l'operació policíaca francesa mes àmplia des de la fi de la Segona Guerra Mundial: l'Operació Boléro-Paprika. Tot plegat resulta molt útil per a explicar una dinàmica general en la pervivència de Franco en el poder i per a adonar-se de la col·laboració que li va donar, d'una manera oficiosa, la "seva" Europa democràtica.