L’obra més emblemàtica del feminisme de Montserrat Roig.

Una novel·la de reivindicació feminista per l’autora d’El temps de les cireres.

El món de les dones, amb totes les seves contradiccions, renúncies i esperances, és el que descriu L’hora violeta, la novel·la més emblemàtica del feminisme de Montserrat Roig. Amb delicada precisió, trena la vida de tres dones i els seus respectius fracassos enfront dels homes. La Norma s’adona que ha perdut la confiança en la seva parella, la Natàlia oculta la seva inseguretat darrere una capa de fredor, i l’Agnès té un marit que la culpa de tots els problemes relacionats amb la família.

Però el que per a molts seria un fracàs vital, per a elles és una represa, esperançada, de la consciència de viure nous temps i nous camins. I aquest moment de represa esdevé, per a cadascuna, l’hora violeta, l’hora tombant, de destí incert, en què han de trobar una sortida en un món creat a la mida dels homes. Des de la maduresa, totes tres arribaran a entendre que han de mirar el món sense el filtre d’una altra mirada, amb ulls propis.

Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) va dedicar-se al periodisme d’investigació i a la narrativa. Es va donar a conèixer el 1970 amb Molta roba i poc sabó (Premi Víctor Català), un recull de contes, i el 1989 en va publicar un altre, El cant de la joventut. El 1972 va publicar la seva primera novel·la, Ramona, adéu, i la van seguir El temps de les cireres (1977. Premi Sant Jordi), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987). De la seva obra periodística destaquen Els catalans als camps nazis (1977. Premi Crítica Serra d’Or) i L’agulla daurada (1986), a més dels reculls d’entrevistes, articles i reflexions Retrats paral·lels (1976), Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991) i Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).