La càbala jueva és una ànsia per conèixer i entendre la divinitat a través d’un enfilall de preguntes infinites que es destil·len de la interpretació dels textos bíblics. Cada resposta, però, és discutible, i cada afirmació és objecte d’un nou debat. D’aquesta manera s’aixequen milers de cavil·lacions, de «càbales» il·limitades que expliquen Déu, la creació del món i els homes. Aquestes especulacions, sovint fetes al marge de la religió oficial i forçant al màxim l’ortodòxia rabínica, tenen l’origen en escrits enigmàtics d’un marcat to mistèric com el "Llibre de la Creació", el llibre de la claredat o el "Llibre de la Resplendor", els tres grans pilars escrits de la mística medieval jueva.

A pesar del caràcter fragmentari, de l’estil pobre i del contingut xifrat, el llibre de la claredat és un dels textos bàsics de la història de la càbala clàssica, si no el primer, i enamorà perdudament tots els que s’acostaren enlluernats als seus misteris. Els temes que desplega —la seqüència de les emanacions divines o "sefirot", l’origen diví del mal, la reencarnació de les ànimes, el significat místic de la forma de les lletres hebrees o la concepció andrògina de la divinitat— causaren sorpresa i escàndol des que començà a circular a finals del segle XII. Fins a la publicació del "Llibre del Zohar" a les acaballes del segle següent, el "Bahir" fou la font d’ensenyaments cabalístics més important en els cercles místics del judaisme medieval.

Manuel Forcano (Barcelona, 1968) és poeta i traductor. És doctor en filologia semítica per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor d’hebreu i d’arameu a la Universitat de Barcelona (1996-2004), i ha traduït­ de l’hebreu la llegenda del Gólem de Praga (2013), Els antievangelis jueus (2017) i Els viatges de Benjamí de Tudela (2020). És autor dels assajos històrics A fil d’espasa: Les croades vistes pels jueus (2007), la Història de la Catalunya jueva (2010), Els jueus catalans (2014) i l’Atles d’història dels jueus de Catalunya (2019). Ha versionat en català diversos autors israelians moderns com els poetes Iehuda Amikhai, Pinkhas Sadé i Ronny Someck, així com el novel·lista Amós Oz. També ha traduït­ Els viatges d’Ibn Battuta (2005) i el Llibre de meravelles o La descripció del món de Marco Polo (2009). De la seva pròpia producció poètica destaquen Corint (2000), El tren de Bagdad (2003), Llei d’estrangeria (2008), Ciència exacta (2014), A tocar (2019) i l’antologia de la seva poesia Arabesc (2022).

Ha estat l’autor de la introducció i de la traducció de l’hebreu del Llibre de la Creació (Fragmenta, 2012), de la que hi ha també una versió hebreu-castellà (Fragmenta, 2013), i del Llibre de la Claredat (Fragmenta, 2023).