Montserrat Bacardí ha rescatat la veu d'Orriols capbussant-se en el fons documental que conservava Antoni Lloret, fill de l'escriptora, i estirant, quan ha calgut, el fil de la memòria familiar. El resultat és el retrat d'una narradora poderosa i una guia de lectura de les seves obres, publicades i inèdites, que mereixen sortir de l'oblit.

El 1939, en acabar la guerra, Maria Dolors Orriols (1914-2008) era massa jove per a haver començat a escriure seriosament i massa gran per a doblegar-se al jou franquista. Com a dona i com a escriptora en una llengua perseguida, va patir un doble exili interior. Però va lluitar, a contracorrent, per viure i escriure. Així, algunes de les seves obres, com Petjades sota l'aigua (1984) i El riu i els inconscients (1990), van sortir a llum amb un retard de trenta o quaranta anys. Montserrat Bacardí ha rescatat la veu d'Orriols capbussant-se en el fons documental que conservava Antoni Lloret, fill de l'escriptora, i estirant, quan ha calgut, el fil de la memòria familiar. El resultat és el retrat d'una narradora poderosa i una guia de lectura de les seves obres, publicades i inèdites, que mereixen sortir de l'oblit.

Montserrat Bacardí // És professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció i llibres com ara Anna Murià. El vici d’escriure (2004), El Quixot en català (2006), Catalans a Buenos Aires (2009), La traducció catalana sota el franquisme (2012) i Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora (2016).