Del formalisme rigorós de Hilbert a l'ús d'eines sofisticades de les matemàtiques en la genòmica no hi ha només un segle llarg de distància, sinó un canvi de mentalitat i, sobretot, el reconeixement i el convenciment que la recerca en matemàtiques, des de les àrees més bàsiques i abstractes a aquelles més fàcils de comunicar a la societat, pot jugar un paper cada cop més cabdal en el desenvolupament científic i tecnològic.Fa més de setanta anys, un rector d'universitat a Alemanya deia que «la matemàtica és la base de tot el coneixement i el contenidor de tota l'alta cultura». Ara hi podem afegir que també és la base de l'alta tecnologia, dels grans moviments financers, de les solucions a les complexes realitats socials...El nostre món es cada cop més interconnectat, i aquesta interconnexió augmenta el grau de complexitat. Estem, doncs, immersos en un sistema complex que, alhora, és fràgil i inestable. Només una bona eina per a la gestió d'aquests sistemes (siguin tecnològics, financers o socials) pot donar resposta als problemes plantejats. La matemàtica és una d'aquestes possibles eines, amb un paper cada cop més decisiu en la gestió dels sistemes complexos. I aquesta és la imatge que hem volgut transmetre en el Tercer Cicle Ferran Sunyer i Balaguer, el contingut del qual recull aquest volum.