Els mites han tingut una gran funcionalitat en la literatura clàssica pel seu valor paradigmàtic. Situats, en certa manera, fora del temps, ja en la mateixa antiguitat van ser objecte de constants recreacions per part de poetes i filòsofs. Aquest procés de reescriptura ha estat constant en les diferents literatures occidentals fins a l’actualitat. I les lletres catalanes, des de l’Edat mitjana fins avui dia, en són un clar exponent. En el present volum s’estudia la presència dels mites en diversos escriptors d’època moderna i també contemporània, com ara Francesc Fontanella, Vicenç Albertí, Antoni Febrer i Cardona, Apel·les Mestres, Joan Maragall, Josep Carner, Llorenç Villalonga, Salvador Espriu, Josep Palau i Fabre, Mercè Rodoreda, Jaume Vidal Alcover, Montserrat Roig i Jordi Coca, entre d’altres.