Amb la seixantena de retrats recollits a Noms que perduren, JosepLluís Carod-Rovira acompleix una doble comesa: d'una banda, ret homenatge a un seguit de persones (de Lluís Companys a Jordi Pujol, de Gonçal Castelló a Eliseu Climent, de Rovira i Virgili a Mario Soares, d'Andreu Nin a en Fer) que, bé sigui per la seva significació històrica, pel contingut ètic de la seva trajectòria vital o bé pel benefici col·lectiu que ha comportat la seva labor (en alguns casos, reconeguda i sancionada per la història recent de Catalunya; en d'altres, duta a terme des duna humilitat i un silenci que els fa mereixedors d'una reivindicació) han commogut la consciència de l'autor i han marcat el seu ideari polític i les seves conviccions personals. S'estableix, per tant, un vincle profund (ideològic i sentimental) entre els personatges i el cronista, refermat per la sòlida voluntat d'estil i la fina sensibilitat literària amb què són escrits aquests textos.D'altra banda, Josep-Lluís Carod-Rovira troba, en els personatges a qui dedica aquests retrats, les fites que marquen la cartografia d'una idea de país, la seva, que comença per Catalunya però de seguida es fa extensiva a totes les terres de parla, cultura i història catalanes. I també, un sentit de permanència que ho consolida tot i hi atorga un ple sentit. Noms que perduren és un llibre que neix tant del pensament com del sentiment, que es nodreix del passat i del present per convidar-nos a un projecte de futur. I també -per què no- al plaer d'una bona lectura.