L’elegància dels versos de Valentí Puig estan al servei de la reflexió, de l’intent de comprendre la condició humana. La seva poesia intenta dir sempre les coses pel seu nom, posar llum, donar forma, destriar el gra de la palla, posar el dit a la nafra, netejar el món. No té cap por de formular una sentència provocadora, si és lúcida i toca l’os. El camí cap a la recerca de la bellesa té molts entrebancs i la poesia de Valentí Puig actua contra tots aquests impediments.                                                     Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949) es va donar a conèixer com a prosista amb el dietari Bosc endins (1982) i les narracions de Dones que fumen (1983). Amb més de trenta llibres publicats, la seva obra literària abraça pràcticament tots els gèneres, de la poesia a la novel·la, passant per l'assaig periodístic i literari. L'últim llibre de poemes és Altes valls (2010). En el camp de l'assaig, cal remarcar títols com L'home de l'abric (Premi Josep Pla 1998), Annus horribilis (1993) o L'os de Cuvier (2004). La seva obra novel·lística comprèn les següents obres: Complot (1986), Somni Delta (premi Ramon Llull 1987), Primera fuga (1997), La gran rutina (premi Sant Joan 2007) i Barcelona cau (2012).