Aquesta és la primera obra en què penetra en un terreny distint: assaja de transmetre idees concises entorn dels diferents vessants de la realitat. 

Joan Martí i Castell és conegut sobretot pels treballs en l’àmbit de la filologia i la lingüística. No s’ha volgut cloure mai en un aïllament d’allò que s’esdevé en el món pròxim i llunyà; sempre s’ha interessat i preocupat de l’evolució, la revolució i la involució de l’univers i les persones. L’obra que presenta és un gruix de reflexions que manifesten dubtes, inquietud i esperança. L’autor hi fa un exercici de síntesi extrema, per tal de reduir a molt pocs mots els pensaments sobre qüestions transcendentals: sobre la vida i la mort, la política, el llenguatge, la religió, les emocions... Hi afegeix un apartat poètic en què, amb el recurs exclusiu als monosíl·labs, ret homenatge a Joan Oliver, Pere Quart. Es tracta, en suma, d’un recull d’advertiments crítics que ajuden a comprendre el capteniment humà en un entorn convuls gens fàcil d’explicar racionalment.

Joan Martí i Castell ha dedicat la vida professional en l’àmbit de la Universitat (Barcelona, Autònoma, Rovira i Virgili de Tarragona, i d’altres estrangeres: Bèrgam, Calabria, Berkeley, Laval), durant cinquanta-cinc anys ininterrompudament; actualment és catedràtic emèrit de la URV de Tarragona, membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans, numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’honor de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca. La recerca l’ha centrada en la història social de la llengua, lingüística diacrònica, sociolingüística i lexicografia, temes sobre els quals compta amb una bibliografia molt destacable.