Passem per les coses sense habitar-les, parlem amb els altres sense sentir-los, reunim informació que no arribarem a pair mai. Tot transita en un galop sorollós, vehement i efímer. La velocitat amb què vivim ens impedeix viure. Necessitem una lentitud que ens protegeixi de les precipitacions mecàniques, dels gestos cegament compulsius, de les paraules repetides i banals. Necessitem reaprendre l’aquí i l’ara de la presència, reaprendre el que és sencer, intacte, concentrat, atent i u. José Tolentino ens convida a explorar la lentitud, l’agraïment, el perdó, l’espera, l’art de cuidar i habitar, la perseverança, la compassió, l’alegria, el desig i l’art de no saber. L’autor expressa el seu anhel respecte al futur de la humanitat: que habitem, contemplem i ens meravellem de cadascun dels nostres actes.