luja és una novel·la de paisatge suggeridor que té dues parts i dos protagonistes. El primer dels protagonistes és el Brodd, un boiximà d’una època pretèrita que de petit dibuixa una impala a l’exterior d’una cova. Aquest fet, a primera vista intranscendent, determina la seva existència i condueix el lector cap a un món oníric i poètic en què els ritus i la màgia són fonamentals per aconseguir fer ploure. El segon protagonista és el Bengt, un enginyer hidràulic suec irònic i desafortunat en matèria amorosa, que al final del segle XX treballa com a cooperant per fer arribar aigua a diverses poblacions africanes.

En aquesta novel·la poc habitual convergeixen dues èpoques i dues maneres de narrar la història. Un home de pluja i un enginyer ens ofereixen no només la possibilitat de comparar com era el món abans i com és ara, sinó també la de decidir si, com el Brodd, pintem la impala o només l’observem.