Un bon dia del mes de març de l’any passat (2020), sorprès, sense cap preparació mental, no sabent massa bé què passava, em vaig trobar sol, només amb l’escolà i el cantor, celebrant l’eucaristia diària a la nostra Seu. Buida, mesella però de la presència d’una absència enyorada, no per això deixà d’oferir-me el seu encís. Ambdues coses, la tremenda fredor i el fascinant misteri de la seva bellesa, foren per a mi la porta oberta d’una experiència que no oblidaré mai. Les tecnologies modernes ens permeteren construir una comunitat virtual amb centenars de persones. Plegats férem un bell camí. No ho teníem programat. Molt manco ho teníem previst. Però fou una oportunitat agradosa. I ara la contempla com a paràbola dels meus cinquanta anys de prevere: fidelitat al misteri de l’Amor que es desplega segons la lògica que li és pròpia, tan sovint sorprenent, tan sovint corprenedora, tan sovint dolorosa, sempre més enllà de nosaltres mateixos, crida constant a vèncer la por i endinsar-te cada dia en el continent inexplorat de la relació amb Déu i els altres. És amb l’esperança de compartir aquestes experiències que pos en les vostres mans aquest volum.