Aquest és un testimoni lúcid i vital sobrel’Alzheimer viscut per una de les gransactrius del nostre país.

«Escriure un llibre de memòries mentre la meva s’esvaeix és arriscat. Malgrat això, sento latemptació de fer-ho. Estimo la paraula escrita. Sempre m’ha agradat i l’he assaborit coma intèrpret. Soc actriu de professió i, encara més important, de vocació. I, no obstant, totel que explico aquí és veritat. Són regals de la meva fugissera memòria i dels diaris que heescrit al llarg de molts anys. Tot això que narro com un conte, ho faig per no ofegar-meen les meves llàgrimes, perquè sempre volen ser elles les protagonistes. Sí. Tinc Alzheimer.Però encara soc plenament conscient del que faig i de com ho faig. I començo a agafar-liel gust a tot plegat». Carme Elias