Què hi ha de nou en la cultura urbanística contemporània? Una paradoxa de lÆurbanisme contemporani és la coexistència de diagn.stics, visions i estratègies disruptives amb la recuperació de certes concepcions i tradicions que emergeixen en moments i situacions urbanes anteriors. Paral·lelament, les mirades retrospectives de la hist.ria de lÆurbanisme solen presentar un procés de construcció lenta del saber urbà en correspondència amb els canvis graduals i progressius en la modernització de les ciutats. En lloc de revolucions o canvis bruscos, hi hauria hagut&nbsp,avenços&nbsp,continus en el planejament, el disseny urbà, amb ajustos i adaptacions al llarg del temps.&nbsp,Abordar els desafiaments actuals de les ciutats i els processos urbans implica reflexionar sobre el significat i lÆabast del projecte modern en el camp de lÆurbanisme. Sorgeix la pregunta fonamental si el projecte modern és un&nbsp,projecte incomplet, susceptible de ser continuat i enriquit amb noves aportacions i revisions crítiques, com suggereix Habermas, o si representa un discurs hist.ricament superat, propi de&nbsp,lÆera de la modernitat.&nbsp,En aquest llibre sÆexaminen alguns dels debats clau de lÆurbanisme des de la dècada de 1950 fins a lÆactualitat. LÆobjectiu és identificar tant el nou com el no tan nou, així com les continuïtats i ruptures, les influències i les innovacions que han modelat el discurs urbanístic contemporani. Amb aquesta finalitat, sÆhan seleccionat i aparellat vint urbanistes contemporanis de dues generacions. A partir de la revisió de les seves obres entorn de deu temes recurrents en debat urbanístic, es pretén fomentar el coneixement i el diàleg entre les diverses perspectives i visions que han donat forma i continuen sent a la base del pensament i la pràctica urbanística actual.